Yo siento en ti grandes
heridas y te desnudas en mis fuentes.
Antonio Gamoneda
Un rectangle estojant el capvespre.
L'incendi, arrissat de vent promés,
esbiaixant el blau
del lluny,
del no,
del mai.
Cau rere la serra
el darrer interrogant
i amb ell llangueix l'espurna
que ens podria haver lliurat
a un darrer frec de conhort.
No basta amb albirar pèlags enllà
el fruit de la terra promesa:
hi ha dreceres que sabem
impossibles de recórrer
sense la il·lusió d'un nord
encastat a la punta de l'agulla.
I encara busquem l'escandall
capaç d'atényer el fons
on sura el solc de frisança,
quan l'espill de l'aigua torna
imatges inassolibles
com el tacte d'un poeta nu
anotant la tempesta de l'albada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada